diumenge, 29 de maig del 2016

L'ESCLAVITUD AL XXI

 

L'ESCLAVITUD AL XXI



  • Quan parlem d'esclavitud, la gent ja pensa els egipcis, els grecs...Però no cal mirar tant enrere, només cal mirar el present. Ara os explicaré tres casos d'esclavitud en aquest segle:
  1. Els segrests: quan una persona es segrestada, ja sigui qualsevol nivell econòmic, ho passa molt malament.  Aquella persona viu el mateix que un esclau, és propietat d'una altra persona/es. Normalment es segresten nens, nens que no tenen cap culpa de res, són violats, maltractats, i passen penúries per viure. Al final molts d'aquests nenes acaben assassinats.
  2. Les dones: no en tots els casos, però cada vegada més, les dones són maltractades. També això depèn de la religió i el país. Actualment, a tot el món a pujat el percentatge aproximat de a violència de gènere. Això provoca que aquestes dones tinguin la mateixa vida que un esclau. L'home que les controla, les pega, les viola, els i fan fer de tot. A la Índia, una dona no serveix per res, sempre es propietat, primer del pare, després del marit, i si el marit es mort, del fill.
  3. Els països pobres: aquest apartat afecta més a África, la gent que viu en aquets països, tenen unes condicions de vida pèssimes. Per falta de diners, la temperatura de la zona, l'estat dels habitatges....aquests són els principals problemes dels països pobres. Aquest problemes afecten a la manera de viure de la població, ja siguin petits o grans. El poble viu com esclaus, ningú els hi exigeix res, però les condicions de vida són les mateixes.
  • Aquests han sigut els tres casos més coneguts de esclavitud al XXI!
        Denis Alet París                                                                                              1r ESO A



dimecres, 25 de maig del 2016


ÍBERS:
 són un conjunt de pobles 
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra. La cultura ibèrica es pot identificar a Catalunya a partir del segle VI aC, quan les poblacions neolítiques de la zona reben la influència dels pobles indoeuropeus i fan un canvi cap a la civilització. 


La llengua dels ibers està documentada per escrit fonamentalment en escriptura ibèrica nord-oriental i residualment en escriptura ibèrica sud-oriental i en alfabet grecoibèric. Els textos en llengua ibèrica es poden llegir gairebé sense dificultats, però en la seva major part són incomprensibles, atès que la llengua ibèrica és una llengua sense parents prou propers com per ser útils en la traducció de textos.

CELTES:
és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
La dona en la societat estava molt ben considerada, ja que no hi havia el masclisme d'altres pobles de l'època, com en els romans. Al contrari, les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra.

POBLES IBERS:



POBLES CELTES:



Pàgines: http://ticotazos.blogspot.com.es/2013/05/edat-antiga-els-ibers-i-els-celtes.html

dijous, 19 de maig del 2016


Lucía Álvarez Montero

1rA

INS Alfons Costafreda

Socials

Colosseu:

El Colosseu és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi, passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró. Posseïa un aforament per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes.

El Colosseu es va seguir fent servir durant gairebé 500 anys. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van realitzar molts altres espectacles: cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de famoses batalles i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera.



 

 

 


 

dimarts, 17 de maig del 2016


OPUS TESSELLATUM:

Els mosaics romans estaven fets amb petites peces anomenades tessel·les, per aquest motiu es referissin a ells també com opus tessellatum. Les tessel·les són peces de forma cúbica, fetes de pedra calcària o de vidre o ceràmica, molt cuidades i elaborades i de diferents mides. L'artista les disposava sobre la superfície, com un trencaclosques, distribuint el color i la forma i aglomerats amb una massa de morter.
El mosaic romà és considerat com una pintura feta de pedra. És un art que viu de la pintura pel que fa a temes es refereix. La seva inspiració està en els dibuixos dels tapissos dels teixits i de l'obra pictòrica.
   
  
Pagina: http://www.fotoviajero.com/tags/merida-augusta-emerita/mosaico-de-los-aurigas-marcianus-nicha_1221
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mosaic_floor_opus_tessellatum_detail_Gorgone_NAMA_Athens_Greece.jpg

dimarts, 3 de maig del 2016


LLEGENDA DE RÒMUL I REM:

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.
La historiografia moderna considera falsa aquesta tradició, fixant l'origen de la ciutat entre finals del segle VII aC i la meitat del segle VIII aC. Hom ha pres el 21 d'abril de 753 aC com a data tradicional de la fundació de Roma. Els avenços de les investigacions arqueològiques a la ciutat de Roma han permès marcar el pas de la fase protourbana a una estructura estatal urbana a mitjans del segle VIII aC.
Aquesta llegenda popular sobre la fundació de Roma neix a començaments del segle VI aC, o anteriorment.
Ròmul va morir enmig d'una tempesta provocada pel déu Mart, el seu pare, esdevenint el déu Quirí:
«Com que va desaparèixer durant un sobtat temporal després de trenta-set anys de regnat, es va creure que havia ascendit al cel i va ser divinitzat [amb el nom de Quirí )»

Després d'aquest fet es va produir un any d'interregnum i, seguidament, Numa Pompili el va succeir com a rei de Roma.
En la cronologia actual del calendari gregorià, es va fixar el 21 d'abril de 753 aC, sent l'any 0 en el calendari romà, simbolitzant la fundació de Roma. 



PÀGINA: http://www.historia-roma.com/01-romulo.php







dilluns, 2 de maig del 2016

La fundació de Roma
 
En la ciudad de Alba Longa reinaba un rey cruel que se llamaba Amulio. De hecho, el trono no le pertenecía. Se había apoderado de él y había expulsado el auténtico rey, llamado Numitor. Éste tenía un hija, Rea Silvia, que se había quedado en Alba Longa.

Un día, Rea Silvia trajo al mundo a dos gemelos. Amulio recibió la noticia con desagrado. Pensóque, cuando se hicieran mayores, los dos niños podrían reclamarle el trono y decidió deshacerse de ellos. Ordenó a sus servidores que ahogaron en el río a los recién nacidos; pero los soldados no tuvieron valor para obedecerles y se conformaron con abandonar a los pequeños en la orilla, al borde del agua. Antes de que la raptaran, Rea Silvia, su madre, había tenido tiempo de ponerles nombre: uno se llamaba Rómulo y el otro, Remo.

Cuando cayó la noche, los pequeños se pusieron a llorar: tenían hambre y sed. Una loba, atraída por el ruido, se aproximó con curiosidad. Acababa de tener cachorros y, naturalmente, adoptó a los recién nacidos, que alimentó con los suyos.

Tiempo después, un pastor llamado Fáustulo los recogió y los crió como si fueran sus hijos.
Cuando se hicieron mayores, Rómulo y Remo dirigieron un ejército contra Amulio, quien se arrojó por una ventana y murió.

Los soldados que habían acompañado a los jóvenes deseaban que construyeran una nueva ciudad. Entonces los hermanos empezaron a enfrentarse:¿ quién sería el auténtico fundador de la nueva ciudad a orillas del Tíber?

Los dioses decidieron que Rómulo cavase un surco en la tierra para marcar los límites de la futura ciudad. Pero Remo, celoso, empezó a burlarse de su hermano:

-¡ Vaya defensa! Tan sólo una marca en la tierra. ¿ el más miedoso la cruzaría sin dudar!
-¡Que lo intente!-exclamó Rómulo-. Lo mataré con mis propias manos.

Remo, riendo,saltó el surco; y Rómulo, sin dudarlo, le atravesó el corazón con su lanza.
 La ciudad se llamó Roma, por el nombre de Rómulo, quien reinó durante largos años, aunque nunca pudo olvidar que había asesinado a su hermano.
                                                                                                               Rocio Ramos Hernàndez
                                                                                                               1r ESO b


dijous, 28 d’abril del 2016


EL JURAMENT HIPOCRÀTIC: 

El jurament hipocràtic és un manifest ètic sobre les pràctiques mèdiques enunciat perHipòcrates, a què la majoria dels metges s'adhereixen, encara que la referència a l'avortament planteja dubtes a l'hora d'adherir-s'hi estrictament. El jurament hipocràtic ha sigut actualitzat per la Declaració de Ginebra.

El text del jurament hipocràtic és el següent:


" Per Apol·lo metge i Asclepi, jure: per Hígia, Panacea i tots els déus i deesses als qui pose per testimonis de l'observança d'aquest vot, que m'obligue a complir el que oferisc amb totes les meues forces i voluntat.
Tributaré al meu mestre de Medicina el mateix respecte que als autors dels meus dies, partint amb ells la meua fortuna i socorrent-los en cas necessari; tractaré els seus fills com els meus germans, i si volgueren aprendre la ciència, els l'ensenyaré desinteressadament i sense cap altre gènere de recompensa. Instruiré amb preceptes, lliçons parlades i la resta de mètodes d'ensenyança els meus fills, els dels meus mestres i els deixebles que em seguisquen sota el conveni i jurament que determinen la llei mèdica i a ningú més.
Fixaré el règim dels malalts del mode que els siga més convenient, segons les meues facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustícia.
No m'avindré a pretensions que afecten l'administració de verins, ni persuadiré cap persona amb suggestions d'eixa espècie; m'abstindré igualment de subministrar a dones embarassades pessaris o abortius.
La meua vida la passaré i exerciré la meua professió amb innocència i puresa.
No practicaré la talla, deixant eixa operació i altres als especialistes que es dediquen a practicar-la ordinàriament.
Quan entre en una casa no portaré un altre propòsit que el bé i la salut dels malalts, cuidant molt de no cometre intencionalment faltes injurioses o accions corruptores i evitant principalment la seducció de dones o homes, lliures o esclaus. Guardaré reserva sobre el que senta o veja en la societat i no serà necessari que es divulgue, siga o no del domini de la meua professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos.
Si observe amb fidelitat el meu jurament, siga'm concedit gaudir feliçment la meua vida i la meua professió, honrat sempre entre els homes; si el trenque i sóc perjur, caiga sobre mi, la sort adversa "

  


    

 

dimecres, 20 d’abril del 2016

Lucía Álvarez
Erection: Cariàtides

El Erection és un temple grec erigit en el costat nord de Acròpolis d'Atenes. Es va construir entre 421 a. C. i 406 a. C.

El temple està construït sobre un pendent, de manera que els costats nord i oest estan situats prop de 3 metres més baixos que els costats sud i est.
Al sud està el famós pòrtic de les Cariàtides.

En ell, sis estàtues de dones joves drapejats, de 2,3 metres d'altura, serveixen de columnes.  Les que es troben in situ són rèpliques. Cinc de les originals es troben al Museu de Acròpolis, protegides de la corrosió i de la pol·lució, i l'altra al Museu Britànic de Londres.

Aquestes dones són ciutadanes de la ciutat de Cariàtides.
A aquesta ciutat, que havia col·laborat amb l'invasor persa, els atenesos li van declarar la guerra i van vendre a les seves dones com a esclaves. Perquè servís d'exemple, aquestes estàtues estan esculpides en marbre per recordar la sort dels que van col·laborar.





Lucía Álvarez
BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA

La ciutat d'Alexandria va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre el Gran . Va esdevenir durant l'antiguitat el primer port d'Egipte. Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrània. Sens dubte la seva enorme biblioteca era un dels principis fonamentals de la seva fama.
 Va fer construir un museu, que allotjava una universitat, una acadèmia i la biblioteca (amb 700. 000 volums estimats). Tot seguit demanà de cadascun dels països coneguts que li trametessin obres de tota classe d'autors, que feia traduir al grec. Com que la ciutat era un port, demanà també a tots els vaixells que hi feien escala que permetessin que els llibres que duien a bord fossin copiats i traduïts. La còpia es retornava al vaixell i l'original es guardava a la biblioteca.
La traducció al grec de totes aquestes obres va ser una feina colossal que mobilitzà la major part dels intel·lectuals i savis de cada país. Calia que aquests homes dominessin perfectament la seva llengua pròpia i també el grec.
El 47 aC, les tropes de Juli Cèsar incendien la flota d'Alexandria. El foc s'hauria propagat al moll i hauria destruït una part de la biblioteca. El 292, un edicte de Dioclecià mana la destrucció dels llibres d'alquímia . Reconstruïda, la biblioteca va tornar a ser destruïda el 391, i també el 642 i el 645, per l'emir Amr Ibn al-As, esperit religiós ple de rigor, que considerava que si els llibres estaven d'acord amb l'Alcorà eren superflus, i que si el contradeien, eren perniciosos. Tanmateix, aquesta història és posada en dubte i s'atribueix a la propaganda antiislàmica. Sigui com sigui, el contingut de la biblioteca desaparegué en aquella època.

VOCABULARI:

Dioclecià : fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305.
Alcorà : és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de Déu (Al·là).
Alquímica: L'alquímia era una doctrina i un estudi especulatiu  que pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què encara no existien les disciplines empíriques de la química i de la física.
Amr Ibn al-As : va ser un conqueridor àrab d'Egipte .

 

dimarts, 19 d’abril del 2016


ZEUS:

En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta dels seus germans, i també d'altres déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.
Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes.Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

HERA: 

En la mitologia gregaHera era una deessa de l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest d'HebeErisHefestAres i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó, tanmateix, també representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. 




Us he posat un vídeo sobre els Déus Grecs:

https://www.youtube.com/watch?v=OhdUeUuv4kE




dimecres, 13 d’abril del 2016



Calendari musulmà

DIES DE LA SETMANA MUSULMANS :
  •   DILLUNS : al-'ithnayn
  • DIMARTS : ath-thalat
  • DIMECRES : al-'arb`a'
  •  DIJOUS : al-khamis
  • DIVENDRES : al-jum`a
  • DISSABTE : as-sabt  
  • DIUMENGE : al-'ahad

MES DE L’ANY :
  • GENER : Muharram
  • FEBRER : Safar  
  •   MARÇ : Rabi' al-Awwal
  •  ABRIL : Rabi' al-Thani
  •  MAIG : Yumada al-Wula
  • JUNY : Yumada al-Thania
  •   JULIOL : Rajab
  • AGOST : Sha'abá
  • SETEMBRE : Ramadán
  • OCTUBRE : Shawwal
  • NOVEMBRE : Du al-Qa'da
  • DESEMBRE : Du al-hija

L’ANY : Estem al 1437

HISTÒRIA:
L'islam en àrab الإسلام, al-islām submissió a Déu és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península Aràbiga. Els seus fidels musulmans creuen que Al·là va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Jibril. Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu, així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la salvació. Abans de l'arribada del profeta Muhàmmad, a la Península Aràbiga hi existien, junt amb el cristianisme i el judaisme, diverses creences politeistes i idòlatres que es reunien al voltant de la Kaba.

Califes: El Califa era la figura que exercia la suprema autoritat religiosa i civil entre els musulmans després de la mort del profeta Mahoma. El territori que estava sota la jurisdicció d'un califa es va cridar des de llavors califat.
Els quatre primers són els següents:
  • Abu-Bakr as-Siddiq (632–634)
  • Úmar ibn al-Khattab (634–644)
  •  Uthman ibn Affan (644–656)
  • Alí ibn Abi-Tàlib (656–661)
                                                          www.bible.ca

        peacebk.blogspot.com

LLIBRE SAGRAT:
     L'Alcorà és el llibre sagrat de l’ islam. Per als musulmans, aquest llibre conté la paraula de Déu, revelada al profeta Mahoma per mitjà de l'arcàngel Gabriel. Es tracta igualment del primer llibre escrit en àrab.


VESTIDURES :
Qualsevol persona avui en dia és capaç de reconèixer a una persona d'origen àrab per la seva particular vestimenta.En primer lloc, les regles per a la confecció de la vestimenta en els països musulmans es basen en els ensenyaments de l'Alcorà. Tant homes com dones han de vestir-se amb modèstia i senzillesa, generalment, en colors foscos i conservadors. El codi de vestimenta islàmic varia de país a país.
Diu Allah:
33: (59) "Oh Profeta! Digues a les teves esposes, a les teves filles i a les altres dones creients, que han de tirar-se per sobre els vestits externes quan estiguin en públic: això ajudarà a que siguin reconegudes com a dones decents i no siguin importunades. Però [tot i així,] Déu és en veritat indulgent, dispensador de gràcia! "
"I digues als / les creients que baixin les seves mirades i guardin els seus pudendes, i no mostrin més adorns que els que estan a la vista ..." (24:31)

D'aquests versicles podem extreure les característiques de la vestimenta islàmica per a la dona i per a l'home:
1-    La vestimenta no ha de ser estreta, evidenciant les formes del cos.
2-    El material de la vestimenta no ha de ser transparent.
3-    Les dones no ha d'utilitzar roba masculina. De la mateixa manera es prohibeix l'home que porti roba específica de dona.
4-    Els colors utilitzats fora de la llar no han de ser fosforescents, brillants, ni cridaners o amb excessius adorns.
5-    No ha d'imitar la moda de les incrèdules / es de dubtosa moral.

Les peces que vesteix l'home musulmà com de les peces que vesteix la dona musulmana.
Vestimenta Masculina:

El requisit mínim és que la roba cobreixi el cos des del melic fins al genoll. No han d'usar roba per sota dels seus turmells, i se'ls prohibeix usar seda i or. S'espera que els homes musulmans facin servir roba solta, modesta i digna. En molts països musulmans els homes porten una túnica solta tradicional.

L'abillament masculí és més senzill que el de les dones, i ofereix menor varietat.
·      
         El kafiyyeh és una peça, de tipus cultural, que usen els homes sobre el cap. És usat moltes vegades per demostrar orgull per la identitat àrab.

·    El thawb o thobe o suriyah: Túnica llarga i ampla que arriba fins als turmells, a l'estiu és blanca i de cotó i a l'hivern és fosca i de llana.
  • Vestimenta femenina:
  •   El Hi jab: La paraula hijab significa vel en àrab encara que en les llengües occidentals es refereix específicament al també anomenat vel o mocador islàmic que cobreix completament el cap i el coll de les dones.
  •  El nicab: És un vel que cobreix la cara però deixa al descobert els ulls.  El burca: També anomenat burca, és la vestimenta que més cobreix a les dones.
  •  Amira: Consisteix en un vel de dues peces.
  • El Shayla: És un vel llarg i rectangular molt usat en els països del Golf Pèrsic.
  • El khi mar: És un vel en forma de capa que s'estén fins a la cintura i cobreix els cabells, el coll i les espatlles completament però deixa la cara al descober.
  •  Gel·laba: Peça que cobreix des del coll fins als turmells.







dilluns, 4 d’abril del 2016

L'ESTANDARD D'UR

     l'estandard d'ur 

Es una obra de art sumèria trobada en el cementiri reial de l'antiga ciutat estat d'ur cituada actualment a l'Iran, al sud de Bagdad, trobada en una tomba reial.
va ser descoberta per el britànic Leonard Woolley als anys 1920. Avui la obra de art es conserva al museu de Londres British Museum. L'aspecte mes rellevant es que per el davant s'hi escenifica la pau i per el costat de darrere es contempla l'escenificacio de la guerra.
Està fet de fusta coberta de fragments de petxines, marbre vermell i lapislàtzuli. Te una forma semblant a una capsa que es va estrenyent a la part superior. S'en desconeix la utilitat.
La cara de la pau te tres franjes, la superior i la central i inferior.    
La cara de la guerra te tres franjes. la superior, la central i la inferior.

                                                                   part de la pau. 
 part de la guerra

ESCRIPTURA JEROGLÍFICA:

Van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipsis per a comunicar-se per escrit. Des de l'època de l'Imperi els jeroglífics egipcis van ser un sistema d'escriptura en el qual es barrejaven ideogrames, signes consonàntics (simples, dobles, triples i fins i tot de quatre o més consonants) i determinants (signes muts que indicaven a quina família conceptual pertany una paraula). 

Els escribes van començar a utilitzar cert nombre de signes consonàntics dobles sil·làbics (sȝ, bȝ, kȝ etc.) per a transcriure els noms semítics o d'aquest origen, però aquest tipus d'escriptura va quedar exclusivament restringida a aquest àmbit. Els símbols eren també figuratius. 

I  per a dissenyar l'escriptura jeroglífica els egipcis es van inspirar en el seu entorn: objectes de la vida quotidiana, animals, plantes, parts del cos,... Durant l'Antic, Mig i Nou Imperi es calcula que existien al voltant de 700 símbols jeroglífics, mentre que en l'època grecormana, el seu nombre va augmentar a més de 6.000. Els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o bé, en el cas de l'escriptura hieràtica i demòtica, amb càlam i tinta sobre papir, ostraca, o suports menys perdurables.

Abecedari: 
SigneTrans.Pron.Descripció
A
3aOclusiva-glotal-sorda
"A" catalana,aleph semítica
Voltor egipci
a
ˁaFricativa-farinjal-sonora
"A" curta, ayinsemítica
Braç
i
iConstrictiva-palatal-sonora
"I" catalana, yodsemítica.
Un jonc
ii
 o
y
yyConstrictiva-palatal-sonora
"Y" anglesa de "you",
yod doble
Parella de joncs
w
 o
W
wuConstrictiva-bilabial-velar-sonora
"U" catalana
Guatlla jove o
la seva abreviatura hieràtica
b
bbOclusiva-labial-sonora
"B" catalana
Part inferior de la cama
p
ppOclusiva-labial-sorda
"P" catalana
Estora de joncs
f
ffFricativa-labiodental-sorda
"F" catalana
Víbora amb corns
m
mmOclusiva-sonora-labial-nasal
"M" catalana
Òliba
n
nrOclusiva-sonora-dental-nasal
"N" catalana
Ondulacions d'aigua
r
rrLíquida-vibrant-dental
"R" simple catalana
Boca
h
hhAspirada-laríngia-sorda
"H" sorda
Cabana de joncs
H
hAspirada-faríngia-sorda
"H" sorda.  àrab
Metxa torta
X
jFricativa-mediopalatal-sorda
Més suau que la "J" espanyola
Estómac i cua d'animal
x
jFricativa-velar-sorda
"J" espanyola. خàrab
Placenta o un cabdell
s
 o 
z
ssFricativa-sibilant-dental-sonora
"S" catalana
Tela doblegadao
forrellat d'una porta
S
šshSibilant-prepalatal-sorda
"X" catalana
Safareig de jardí
q
qUvular-oclusiva-sorda
"Q" semítica
Vessant d'un turó
k
kkOclusiva-velar-sorda-aspirada
"K" de kilo
Cistell amb nansa
g
ggOclusiva-dorso-palatal-feble
"G" catalana de gat
Gerra
t
ttOclusiva-dental-sorda
"T" catalana aspirada
Panet
T
chOclusiva-dental-sorda
"TX" catalana de cotxe
Corda amb nusos
d
ddOclusiva-dental-feble
"D" sorda
D
dyAfricada-prepalatal-feble
So pròxim a "DJ"
Serp






Pàgina: *~jarrimad/antigua/egipte.htm
*http://www.museuegipci.com/ca/cursos-i-activitats/introduccio-a-l-escriptura-jeroglifica-i/