CANOPI:

A l'Antic Egipte, els vasos canopis eren els recipients on els embalsamadors dipositaven les vísceres del difunt (l'estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons).
Els primers vasos canopis estan datats de vers el 2000 aC. Normalment estaven fets d'alabastre però també se'n poden trobar de fusta, guix o ceràmica. Des de l'Imperi Nou, els vasos canopis eren representats pels caps dels quatre fills d'Horus, ja que es considerava que cadascun d'ells protegiria l'òrgan corresponent.

DUAMUTEF: es representava amb forma de cap de xacal, guardava l'estómac, es considerava que el protegia la deessa Neith i la seva posició era mirant en direcció est.

AMSET: es representava en forma de cap humà,guardava el fetge, el protegia Isis i estava orientat en direcció sud.

KEBECHSENEF: amb forma de cap de falcó, guardava els intestins protegits per la deessa Selkis i mirava en direcció oest.

HAPI: tenia la forma d'un cap de babuí, guardava els pulmons, estava protegit per la deessa Neftis i la seva posició era mirant cap al nord.





Pàgina: http://cupetinte.blogspot.com.es/2013/02/vasi-canopi.html

PARTS DE LA PIRÀMIDE:




Pàgina: search?q=parts+de+la+piramide&rlz=


PARTS DE LA MASTABA:

Mastaba vol dir " banc de pedra" 
L'edifici resultant amidava entre 3 i 50 metres de llarg i fins a sis d'alt i s'orientava en sentit nord-sud.
Les mastabes consisteixen d'un pou que desemboca en una cambra funerària i en les estructures de superfície.
A la capella s'hi celebraven els ritus funeraris. Compta amb altres sales adossades. L'entrada mira cap a l'est i és l'evolució d'una porta falsa en forma de nínxol. Aquest nínxol va anant convertint-se en una sala independent en forma de L o T invertides o en un conjunt de sales. Les parets es decoraven amb escenes de sacrifici o de la vida quotidiana del difunt.
El serbad és una cambra oberta en el mur de la mastaba en què es col·locava una estàtua de pedra o fusta del difunt. No tenia més obertures que un forat que donava a la capella.


Pàgina: search?q=parts+mastaba&rlz=


TIPUS DE PIRÀMIDES:



Pàgina: egipcis-els-que-van-converir-lart-de.html

EL LLEGAT CULTURAL DE L'ANTIC EGIPTE

EL LLEGAT CULTURAL DE L'ANTIC EGIPTE

Arquitectura, escultura, pintura:

El més característic que aquesta cultura ens va deixar van ser les piràmides i els temples, que eren construccions massisses fetes en pedra.

Són en total nou piràmides i estan a la vall Gizeh entre les més importants hi ha les dels faraons Kheops, Kefrén i Micerí.

L'esfinx: 

És una roca de grans dimensions amb cara d'humà i forma de lleó.

Tant l'escultura i la pintura egípcies no eren com en l'actualitat formes d'expressió sinó, tot anava en relació amb la decoració a les tombes dels morts.

El vestuari:

La classe plebea feia servir peces senzilles i d'un sol color, mentre que la classe alta utilitzava teles més fines i de colors molt vius, adornant-se amb collarets amples i de pedres precioses.

La família:

Es tenia molt en compte la participació de la dona, les famílies eren nombroses.

L'anatomia i els coneixements de la medicina:

Els metges eren majoritàriament sacerdots i es van impulsar a l'estudi de l'anatomia gràcies als embassaments, van arribar fins i tot a fer algunes cirurgies com trepanació de cranis, a més d'això van arribar a donar remeis naturals per als mals més comuns.

Les tecnologies:

Els egipcis van aconseguir dominar la cistelleria, tèxtils, ceràmiques, fustes i fins i tot el vidriat, a més d'això van aconseguir ser grans enginyers per aconseguir construir les seves edificacions de manera eficaç.

LA PRIMERA PIRÀMIDE ESGLAONADA D'EGIPTE

La piràmide esglaonada de Djoser és la primera piràmide esglaonada que es va construir a l'antic Egipte. L'edificació és una evolució ambiciosa de les antigues mastabes, on s'enterraven els faraons i els membres destacats de la reialesa, de la noblesa i del clergat. No es tracta d'una piràmide real, sinó d'una superposició de pisos o mastabes, les superiors més petites que les inferiors, de manera que recorda una piràmide amb graons.

La piràmide de Djoser és l'element principal i el més conegut del complex funerari del faraó, situat a la necròpolis de Saqqara, la necròpolis de l'antiga capital de Memfis, uns vint quilòmetres al sud del Caire. El complex també inclou una segona tomba, diversos pavellons, el pati del festival Heb Sed i un temple funerari, entre altres elements.

El disseny de la piràmide va experimentar diversos dissenys i modificacions: els tres primers amb la idea de mastaba i altres tres conformant la piràmide escalonada. Es van utilitzar blocs de calcària silícia, extrets de pedreres pròximes, units amb argamassa; l'exterior es va revestir amb pedra calcària, de gra fi, d'un gruix mitjà de dos metres.

Akenatón

Faraó egipci de la XVIII dinastia (1380-1362 a.C)

 Va ser successor del seu pare, Amenofis III.

És recordat com un faraó herètic o revolucionari, ja que, en un imperi essencialment immobilista, es va atrevir a introduir un nou culte basat en l'adoració del déu sol, Atón. Aquest canvi, que comportava importants conseqüències en tots els ordres de la vida d'un Estat teocràtic, tenia una intenció política, ja que va permetre al faraó recuperar part del poder que havia anat perdent en benefici dels sacerdots i de la burocràcia civil. En conseqüència, va aixecar una forta oposició, que acabaria quan moris.

Casat amb la bella Nefertiti, va accedir al tron als 18 anys. En el cinquè any del seu regnat va decidir trencar amb l'ordre establert, imposant la nova religió i canviant el seu propi nom d'Amenofis pel de Akenatón la capital va ser traslladada a una ciutat nova, Aketatón , situada a mig camí entre les dues capitals tradicionals de l'Imperi, Tebes (a l'Alt Egipte) i Memfis (en el Baix Egipte).
La religió que va tractar d'establir es basava en la superioritat d'Atón sobre els altres déus del panteó egipci, el que implicava una tendència monoteista, encara que el propi faraó seguia sent adorat com un déu, intermediari privilegiat cap al suprem Atón.

 

Ramses II

 Tercer rei de la XIX dinastia egípcia, fill i successor de Sethi I , qui ho havia associat al tron, i de la seva esposa Teva . Ramses II, qualificat com "Sol de tots els països", "Imatge perfecta de Re" i "Gloriós sol d'Egipte", va ser sens dubte un dels més importants faraons egipcis, educat conforme al seu rang i sota l'ideal de la grandesa de les Dues Terres. Va ser excel•lent caçador (va abatre un nombre fabulós de lleons) i sobretot un gran constructor, a més d'un excel•lent militar i polític.

No va dubtar a fundar diverses ciutats per tot el país que van dur el seu nom, sent la més famosa la de Pi-Ramsès, situada en un lloc estratègic (avui Tell ed-Donava) i en la qual va instal•lar la seva residència.

La seva política exterior la va centrar en el manteniment de l'hegemonia egípcia, tant en Núbia, on va dirigir diverses campanyes militars, com en la frontera del delta, amenaçada per les primeres incursions de pobles estrangers precursors dels Pobles del Mar, i que va poder contenir, incorporant-los a continuació en el seu exèrcit. A això va seguir una primera campanya per Síria que ho va dur a Canaán, Tir i Biblos.

ARQUITECTURA A L'ANTIC EGIPTE

L'arquitectura de l'antic Egipte inclou algunes de les estructures més famoses del món: les grans piràmides de Gizeh i els temples de Tebes. Els projectes de construcció estaven organitzats i fundats per l'estat amb finalitats religioses i commemoratives, però també per reforçar el poder del faraó. Els antics egipcis eren constructors destres; fent servir eines i instruments de mesura simples però efectius, els arquitectes podien construir grans estructures de pedra amb cura i precisió.^[124]

Les residències domèstiques dels egipcis ordinaris es construïen de materials peribles com els totxos de terra crua i la fusta, i no han sobreviscut. Els paisans vivien en cases simples, mentre que els palaus de l'elit eren estructures més elaborades. Uns quants palaus supervivents de l'Imperi nou, com els deMalqata i al-Amārna, mostren parets i terres ricament decorats amb escenes de gent, ocells, piscines, deïtats i dissenys geomètrics.^[125] Les estructures importants com els temples i tombes que es pretenia que duressin per sempre es construïen de pedra en lloc de totxos. Els elements arquitectònics fets servir en les primeres construccions de pedra mundials a gran escala, el complex mortuori de Djoser, inclouen suports de llintel en els papirs i motius de lotus.

Els primers temples egipcis antics conservats, com els de Gizeh, consten de muralles simples i tancades amb lloses de sostre suportades per columnes.

vida quotidiana i grups socials a l' antic Egipte 

Antic Egipte era una societat molt desigual, estructurada en forma de piràmide, integrada per diversos grups que tenien condicions de vida i ocupacions molt diferents.

A dalt de tot hi havia el rei o faraó, que simbolitzava la unitat del país i gaudia d’un poder absolut al ser l’amo i senyor de les terres i de les persones. El faraó concentrava a les seves mans tots els poders: dictava les lleis, governava el país, posseïa gran part de les terres, controlava el comerç i manava l’exèrcit. El seu poder era tan gran que se’l considerava un déu vivent: el fill de Ra, déu del sol.

Quan un faraó moria, el succeïa el seu fill, és a dir, es van formar autèntiques dinasties. Al llarg de la seva història Egipte va tenir 31 dinasties. En les dinasties més antigues van destacar els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van construir les piràmides de Gizeh. En les dinasties més modernes van destacar Tuthmosis I i Ramsès II, que van ser grans guerrers.

Els egipcis creien que els faraons eren déus. Per això, tothom s’agenollava quan passaven i ningú no podia mirar-los la cara ni tocar-los. També pensaven que tenien poders màgics, com ara fer que les aigües del Nil creixessin. Els faraons vivien envoltats de riqueses, en grans palaus amb centenars de servents i esclaus.

EL PAPIR


Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir, enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle. Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres (part anomenada recto), mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars (verso). Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts. L’ús dels papirs (faraònics) es remunta al s XXX aC, mentre que els grecs més antics són del s IV aC. El papir escrit més recent és una butlla papal del 1017. Vers el s I dC, per tal d’estalviar material, hom introduí el costum de tallar el papir en fascicles o quinterns, la qual cosa donà origen al còdex, precursor del llibre actual.

      

laduartee.wordpress.com/author/laduartee/

Els últims treballs d'exploració fets a la tomba de Tutankamon, a Luxor, a Egipte, mostren que hi ha "dues cambres o passadissos" amagats. Les autoritats estan convençudes en el 90% d'aquesta hipòtesi, però per acabar-ho de confirmar a finals de mes faran més treballs de recerca.

El descobriment, fet per investigadors japonesos amb un radar, podria donar molta informació sobre l'època de l'antic Egipte perquè, segons sembla, a les cambres o passadissos s'hi ha detectat metall i material orgànic. L'estudi, dirigit per Hirokatsu Watanabe, conclou, en concret, que probablement hi ha "alguna cosa" darrere dels murs nord o oest de la cambra funerària de Tutankamon.

Hi podrien haver les restes de Nefertiti

Aquesta troballa confirmaria la hipòtesi de l'arqueòleg britànic Nicholas Reeves, que va assegurar, sense descobrir el sepulcre del faraó, que hi havia una cambra quan va observar unes esquerdes petites en el mur nord de la tomba. Per Reeves, darrere d'aquesta paret hi podria haver la cambra funerària de la reina Nefertiti.

Així doncs, en aquestes cambres hi podria haver les restes de Nefertiti, tot i que el ministre egipci d'Antiguitats, Mamduh al-Damati, ha dit també que les estances podrien albergar les restes de la reina Meritaton (filla i dona d'Akenaton, el pare de Tutankamon) o fins i tot les de la mare del petit faraó Kiya.

Compartir a les xarxes socials, obre un popup, prem escape per sortir

Nefertiti

Nefertiti va ser una dona faraó, va viure 1370-1330 a.C,  era filla del successor de Tutankamon el faraó Ay. Estava casada amb el faraó Akhenaton, amb sis filles  en comú.

Va regnar a la dinastia XVIII.

Tenia una bellesa llegendària , però darrere  la seva aparença va ser una reina que tenia casi el mateix poder que el seu marit, va provocar canvis polítics, religiosos, econòmics i culturals,  va deslligar en substituir el politeisme tradicional egipci per un culte de tendència monoteista al déu solar Aton; però la veuen com la reina que intentava salvar allò que Akhenaton estava destruint.

Es creu que va desaparèixer el 14è any de regnat del seu marit, no es sap bé que li va passar si va morir de manera natural o violenta , la seva mòmia no s'ha trobat encara.

El seu nom significa "bella" "bonica" o "Bonica és la bellesa d'amon.





Lucía Álvarez Montero

15-03-2016

SOCIALS

LLEONA FERIDA:

L'artista descriu el resultat final d'una cacera d'Assurbanipal , amb feres mortes i ferides.

La lleona ferida és part d'aquesta cacera , es representa l'agonia de l'animal , que encara té força a les urpes davanteres i intenta posar-se dempeus , arrossegant-se perquè no pot moure les cambres del darrere , a causa de la ferida provocada per les dates enfonsades en la columna vertebral.

ESTENDARD D'UR:

L'estendard d'Ur és una obra sumèria trobada en el que fou el cementiri reial de l'antiga ciutat estat d'Ur situada actualment a l'Iran, al sud de Bagdad. No se sap la funció real que tenia aquesta resta arqueològica. Fou descoberta pel britànic Leonard Woolley als anys 1920. Avui l'estendard es conserva al museu de Londres British Museum. L'aspecte més rellevant, però, és que d'un costat es contempla l'escenificació de la guerra, mentre que de l'altre costat s'hi escenifica la pau.

Lucía Álvarez Montero

15-03-2016

SOCIALS

 

Informació d'alguns déus :

 

·       Anu, era el déu del cel , senyor de les constel·lacions, rei dels déus, que vivia amb la seva dona , la deessa Ki, en les regions més altes del cel. Es creia que tenia el poder de jutjar els que havien comès delictes, i que havia creat les estrelles com a soldats per destruir els malvats . El seu atribut era la tiara real. El seu servent i ministre era el déu Ilabrat . Va ser un dels més antics déus del panteó sumeri , i formava part d'una triada de grans déus , al costat de Enlil, déu de l'aire i l'atmosfera i a Ea déu de la terra o dels " fonaments". Era considerat com el pare i primer rei dels déus.

 

·       Enki era un déu en la mitologia sumèria. Significa El senyor de la terra , era germà del déu

     Enlil , i fill d'An . La seva missió era la de crear als homes i impulsar al fet que altres divinitats els creessin . Dota els humans amb les arts, oficis i mitjans tècnics per a l'agricultura . Se li associa amb el món aquàtic i regna al Apsu , un lloc situat a les profunditats de la terra, on flueixen " les aigües primordials " .

 

·       Utu era el déu del Sol i la justícia en la mitologia mesopotàmica. El seu santuari principal 

      estava a la ciutat de Sippar.1 Va ser déu local de Babilònia va ser elevat a déu suprem. Se li representava amb un disc solar de vuit puntes o mitjançant una figura masculina de les espatlles emanaven flames ; en època posterior , el seu símbol també va ser la balança. Se li identificava amb el número 20 .

·       Enlil era el déu del cel, del vent, les tempestes i la respiració. Va ser adorat a més per 

     altres pobles mesopotàmics , com els acadis, babilonis, cananeus i assiris, ja que així ho testifiquen les seves inscripcions en tauletes.

·       Nanna per als sumeris, era conegut com Nanna o Nannar , fill d'Enlil , déu del vent i del 

     cel, i de Ninlil , deessa de l'aire. Passa per ser un antiquíssim déu protector dels pastors. Sense ser considerat , naturalment, com el déu suprem del panteó. És llavors quan se li va designar com a « pare dels déus» , « cap dels déus » o « creador de totes les coses ». La « saviesa » personificada pel déu lunar és també una expressió de l'existent ciència de l'astronomia o la pràctica de l'astrologia, en la qual l'observació de les fases de la lluna era un factor important.

ZIGGURAT: 

Què és? 

És un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.

• El disseny d'un ziggurat va des d'una simple base amb un temple al damunt, fins a uns terrats rematats amb un temple, cosa que demostra que les matemàtiques estaven molt avançades. La base podia ser rectangular, ovalada o quadrada.
• L'interior del ziggurat (la part no exposada a la intempèrie) estava construïda amb tova, mentre que la part exterior estava revestida amb totxos, els quals podien, a més, estar vitrificats amb diferents colors. 
• El propòsit era acostar el temple al cel. S'hi accedeix des de terra per una escala molt llarga i ben feta.                                          
• Als ziggurats, no s'hi feien pas actes públics ni cerimònies, sinó que se'ls considerava la morada dels déus. Gràcies al ziggurat, els déus podien estar lluny de la gent, perquè no tothom hi podia entrar. Cada ciutat tenia un déu o deessa propi, de la qual era patró. Només els sacerdots podien entrar al ziggurat. Atenien les necessitats dels déus, i això els feia ser elements importants de la societat.
• Per exemple el mes conegut es el Zigguart d'Ur.                                                            imatges: ca.wikipedia.org/wiki/Ziggurat

CODI HAMMURABI:

• És una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el codi d'Hammurabi, que és un dels compendis legals més antics i coneguts. En la part superior, s'hi representa el déu Xamaix lliurant les lleis a Hammurabi, que regnà Badilònia del 1792 al 1750 aC. L'estela, que en duu el nom, és un important document que descriu la vida i la societat de l'època antiga. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès. Per exemple, la Llei del Talió: «Ull per ull i dent per dent»
• L'administració de justícia requeia en els sacerdots, que a partir d'Hammurabi perden aquest poder. D'altra banda, aconseguia unificar criteris, evitant l'excessiva subjectivitat de cada jutge.
• Escrit en accadi, el seu pròleg i epíleg estan redactats en un llenguatge més curós i amb la finalitat de glorificar el déu babiloni Marduk i, a través d'ell, el seu rei. El rei va ordenar que es posaren còpies d'aquest codi a les places de cada ciutat perquè tot el poble conegués la llei i els seus càstigs; per això, el cos de la llei s'expressa en llenguatge clar, planer, del poble.
• Les disposicions del codi d'Hammurabi són bastant severes en comparació amb les lleis d'avui en dia, ja que castigaven una multitud de delictes amb la pena de mort.      http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/02/19/el-codi-d%E2%80%99hammurabi/