Akenatón
Faraó egipci de la XVIII
dinastia (1380-1362
a.C)
Va ser successor
del seu pare, Amenofis III.
És recordat com un faraó
herètic o revolucionari,
ja que, en un imperi essencialment immobilista, es va
atrevir a introduir un nou culte basat en
l'adoració del déu sol, Atón. Aquest canvi, que
comportava importants conseqüències
en tots els ordres
de la vida d'un Estat teocràtic, tenia una intenció política,
ja que va permetre al faraó recuperar part del poder que havia anat perdent en benefici
dels sacerdots i
de la burocràcia civil. En conseqüència, va aixecar una forta oposició, que acabaria quan moris.
Casat amb la bella Nefertiti, va accedir al tron als 18 anys. En el cinquè
any del seu regnat va decidir trencar
amb l'ordre establert, imposant la nova religió
i canviant el seu propi nom d'Amenofis pel de
Akenatón la capital va ser traslladada a una ciutat nova, Aketatón , situada a mig camí entre les dues capitals
tradicionals de l'Imperi, Tebes (a l'Alt Egipte) i
Memfis (en el Baix Egipte).
La religió que va tractar d'establir es basava en la superioritat d'Atón sobre els altres déus del panteó egipci, el que implicava una tendència monoteista, encara que el propi faraó seguia sent adorat com un déu, intermediari privilegiat cap al suprem Atón.
La religió que va tractar d'establir es basava en la superioritat d'Atón sobre els altres déus del panteó egipci, el que implicava una tendència monoteista, encara que el propi faraó seguia sent adorat com un déu, intermediari privilegiat cap al suprem Atón.
Ramses
II
Tercer rei de la XIX dinastia egípcia, fill i
successor de Sethi I , qui ho havia associat al tron, i de la seva esposa Teva
. Ramses II, qualificat com "Sol de tots els països", "Imatge
perfecta de Re" i "Gloriós sol d'Egipte", va ser sens dubte un
dels més importants faraons egipcis, educat conforme al seu rang i sota l'ideal
de la grandesa de les Dues Terres. Va ser excel•lent caçador (va abatre un
nombre fabulós de lleons) i sobretot un gran constructor, a més d'un excel•lent
militar i polític.
No va dubtar a fundar
diverses ciutats per tot el país que van dur el seu nom, sent la més famosa la
de Pi-Ramsès, situada en un lloc estratègic (avui Tell ed-Donava) i en la qual
va instal•lar la seva residència.
La seva política exterior la
va centrar en el manteniment de l'hegemonia egípcia, tant en Núbia, on va
dirigir diverses campanyes militars, com en la frontera del delta, amenaçada
per les primeres incursions de pobles estrangers precursors dels Pobles del
Mar, i que va poder contenir, incorporant-los a continuació en el seu exèrcit.
A això va seguir una primera campanya per Síria que ho va dur a Canaán, Tir i
Biblos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada