Lucía Álvarez Montero

15-03-2016

SOCIALS

 

Informació d'alguns déus :

 

·       Anu, era el déu del cel , senyor de les constel·lacions, rei dels déus, que vivia amb la seva dona , la deessa Ki, en les regions més altes del cel. Es creia que tenia el poder de jutjar els que havien comès delictes, i que havia creat les estrelles com a soldats per destruir els malvats . El seu atribut era la tiara real. El seu servent i ministre era el déu Ilabrat . Va ser un dels més antics déus del panteó sumeri , i formava part d'una triada de grans déus , al costat de Enlil, déu de l'aire i l'atmosfera i a Ea déu de la terra o dels " fonaments". Era considerat com el pare i primer rei dels déus.

 

·       Enki era un déu en la mitologia sumèria. Significa El senyor de la terra , era germà del déu

     Enlil , i fill d'An . La seva missió era la de crear als homes i impulsar al fet que altres divinitats els creessin . Dota els humans amb les arts, oficis i mitjans tècnics per a l'agricultura . Se li associa amb el món aquàtic i regna al Apsu , un lloc situat a les profunditats de la terra, on flueixen " les aigües primordials " .

 

·       Utu era el déu del Sol i la justícia en la mitologia mesopotàmica. El seu santuari principal 

      estava a la ciutat de Sippar.1 Va ser déu local de Babilònia va ser elevat a déu suprem. Se li representava amb un disc solar de vuit puntes o mitjançant una figura masculina de les espatlles emanaven flames ; en època posterior , el seu símbol també va ser la balança. Se li identificava amb el número 20 .

·       Enlil era el déu del cel, del vent, les tempestes i la respiració. Va ser adorat a més per 

     altres pobles mesopotàmics , com els acadis, babilonis, cananeus i assiris, ja que així ho testifiquen les seves inscripcions en tauletes.

·       Nanna per als sumeris, era conegut com Nanna o Nannar , fill d'Enlil , déu del vent i del 

     cel, i de Ninlil , deessa de l'aire. Passa per ser un antiquíssim déu protector dels pastors. Sense ser considerat , naturalment, com el déu suprem del panteó. És llavors quan se li va designar com a « pare dels déus» , « cap dels déus » o « creador de totes les coses ». La « saviesa » personificada pel déu lunar és també una expressió de l'existent ciència de l'astronomia o la pràctica de l'astrologia, en la qual l'observació de les fases de la lluna era un factor important.