EL PAPIR


Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir, enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle. Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres (part anomenada recto), mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars (verso). Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts. L’ús dels papirs (faraònics) es remunta al s XXX aC, mentre que els grecs més antics són del s IV aC. El papir escrit més recent és una butlla papal del 1017. Vers el s I dC, per tal d’estalviar material, hom introduí el costum de tallar el papir en fascicles o quinterns, la qual cosa donà origen al còdex, precursor del llibre actual.

      

laduartee.wordpress.com/author/laduartee/